Dijous a Can Malet ...!?

s.c. .....

Dijous a Can Malet ...!?

Un flash de la entrada a Can Malet el dijous passat per jugar unes rapides....

(Per sort, Jordi Llonch i Tomàs ja estaven dins ...)

El dijous pròxim: vindrà algú més ????

Bobby Fischer ... i el mar (filipines 1.973) - clickar

... més del sopar .... (reporter: Ramón)

Ramón ens dóna altra visió del dia, en la qual d'acord amb la crònica de l'Enric, s'aprecien:
1 .- Enrique, Jorge i “pipas” comentant la partida Anand-Topalov.
2 .- Apassionant matx de botifarra.
3 .- Camí del restaurant, la foto del "A".
4 .- El sopar amb detall de participants i foto del "B".
5 .- Ambientillo match nocturn.
6 .- Enric concentrat en el sistema "manivela-Masnou".
7 .- "birras" i ampolla de whisky quasi buida.

Masnou Viu nº40 .... (clickeu a sobre)

Crónica d'un sopar ..... x Enric (fotos: Isaac)

Tot i la petició, finalment no va fer acte de presència el comisari dels Records Guiness per tal que certifiqués la nova plusmarca en sopar de club: 27 assistents en total, i de les 29 llicències d'enguany, 25 estaven al sopar. La marca realment serà difícil de batre.

La tarda va començar de forma exòtica, ja que a les 19:30h., en primera convocatòria, eren presents al club Vicenç i 4 jugadors més (Sergi-Lluís i Ezequiel-Enric) disposats a batre's en un apassionant duel de...butifarra !! .Aquest cop els taulers donaven pas a les cartes. Mentre Vicenç s'enrecordava de les nostres santes mares, les cartes volaven en busca de la glòria. Afortunadament per ell van començar a arribar escaquistes de veritat, i de forma encara més sorprenent, tot i estar els taulers preparats per treure fum de ràpides...doncs els professors Enrique i Jorge imparteixen una sessió magistral comentant partides del duel pel campionat del món Anand-Topalov. Suposo que és el preu que s'ha de pagar per ser ara un club de Segona Divisió !! . Immers en les cartes, desconec si es van passar exàmens pràctics i es van repartir diplomes.

Després d'una horeta de bronques i discussions, la parella de GM's Sergi-Lluís va haver de baixar el cap i rebre una bonica derrota de mans de la parella de novells Ezequiel-Enric, amb elo 1700 però voluntariosos i compenetrats.

Per fi, en acabar les cartes ja tothom jugava de veritat a escacs i no semblava que la parella Jorge-Enrique vulguessin amenaçar la vetllada amb alguna classe pràctica sobre el Gambit de Dama acceptat o els finals de torres i peons...

A les 21h. enfilem camí del Club Nàutic i davant la platja es fan unes romàntiques fotos de l'equip de Segona Divisió, amb fortes discussions si hi havia de sortir Vicenç o no.

La sala on vem sopar, espectacular, amb unes vistes fantàstiques i una taula molt ben muntada. La veritat és que el servei també va ser, millor dir era, espectacular...

Gastronòmicament parlant (ja sabeu que és una de les característiques que ens diferencia de la majoria de clubs), molt fluixet. La darrera trobada va a ser amb el cargols de Cassà i el llistó estava massa alt. L'aperitiu, minimalista i anorèxic; i el segon plat més decent però discret. Però com no podia ser d'una altra forma, una vetllada divertida i molt interessant. Sergi va tenir el detallàs de recordar-nos a tots quina va ser la primera alineació oficial que va presentar el club en un matx allà sobre l'any 1971, (la va recitar de memòria en plan Basora-Cesar-Kubala-Moreno i Manchón). Ens va fer especial il.lussió saber que un dels 6 jugadors alineats va ser l'Enrique (suposo que disfressat de hippie), i que com a suplents n'hi havia uns jovenets: Josep Igual i Rafa Ortega.

Les diverses tertúlies a la taula (erem tants que n'hi havia converses paral.leles) ens deparava una Vita orgullosa i matriarcal amb les seves 3 nenes presents, vestides i arreglades com donetes en el ball de fi de curs. El sector Lluís-Ezequiel-Hèctor-Vicenç una mica més bulliciós que la resta, tramava conspiracions. Igual i jo com dos tarats, debatint i comentant les principals variant de la francesa. Per cert, gairebé em col.lapso quan el Pichichi em diu sense previ avís que s'està plantejant la temporada vinent anotar en sistema algebraic. Suposo que és el que li toca a un seté tauler de Segona Divisió. Ah!!, i puc jurar sobre la biblia que el pichichi va tastar el cava !!.El sector veterà de la taula suposo que explicava les batalletes de sempre. Tomàs i Ezequiel lluien dos espectaculars whiskies. I es planteja molt seriosament una original i brillant idea per la temporada vinent : aprofitant que ho permet el reglament es proposa posar a Enrique de número 1 i Ezequiel de 2. Alguns pensareu, i per què collons serveix ?. Molt fàcil, donat que com es va demostrar a Mollet no necessitem a Enrique per res, i veient lo molt que va despistar la seva absència als rivals, doncs ja ho tenim : serà el número 1 del club però no jugarà cap ronda, i així els 10 rivals quedaran de pedra amb els aparellaments. Algú ja ho proposava per la propera reunió de junta !

Sopats i amb ganes de tocar fusta, cap al club. Jo més o menys tenia preparat un suís per 10-14 jugadors, doncs bé, 22 participants !!, era la locura. No contents en ser propietaris de la patent del sistema Masnou, pràcticament inventem una altra patent : el sistema Manivela-Masnou d'aparellament en un torneig suís. Més cutre impossible. Però el torneig comença i s'intueix disputadíssim i emocionant. Efectivament van passant les rondes i ningú es queixa de l'hora que és, l'ampolla de whiskey no dura ni una hora i les birres volen. Jorge ens sorpren a tots amb la seva marxeta, i un passi-per-nocta brillantment negociat amb la comandància familiar; Vicenç m'atraca una partida amb 6 peons de menys !!, Isaac, animat amb la victòria de la tarda a Llinars puntúa repetidament; el pichichi, segurament afectat pel cava, bastant fluixet; Ezequiel més preocupat pel gel del whiskey que de les partides, cedeix més punts dels previstos. Totes les victòries costen suor i quasi llàgrimes i el torneig acaba en un empat final entre Tomàs i Enrique; que disputen una partida de desempat davant la presència de pipes, comentaristes, enviats especials, etc...La veritat és que feia goig veure'ls jugar, no només eren els millors del torneig, sinò que eren els més truhans i golfos de tots; mentre quasi tots estavem ja amb les piles a mitjes (eren les 3 de la matinada), ells jugaven com si la nit acabés de començar. Enrique donava la impressió que podia estar jugant tranquilament fins la sortida del sol (em sembla que han estat moltes nits senceres jugant a escacs), i Tomàs no acusava la farra de la nit anterior (segons ell a les 5 de la matinada al sobre i resacós). Finalment victòria d'Enrique en una partida dominada per Tomàs.

La classificació :

Enrique (campió) i Tomàs 6,5 de 8
Llonch 6,0
Jorge 5,5
Igual, Vicenç i Enric 5,0
Lluís, Albert, Ezequiel, Josep Sànchez, Jordi Bover i Hèctor 4,0
Vita 3,5
Isaac, Sergi i Rafa Ortega 3,0
Joan 2,5
Olleta 2,0
Montes 1,5
Ramon i Markus 1,0


Esto es todo amigos,

Jornada infantil a Teià - reporter i crónica: Isaac

La tarde empieza en la puerta del club del CE Masnou donde nos reunimos todos menos Jordi y Mar (que sí conocen el lugar donde se hacen las partidas), Ezequiel junto con Vita nos guía hacia Teià.

Al llegar Oriol y Sarah empiezan a jugar con otros niños “para ir calentando”, al rato llega Mar con sus padres y nos enteramos de que a Ezequiel lo han nombrado árbitro ayudante,

Se dan por megafonía a los niños las normas básicas y se les pide que se sienten aleatoriamente, Mar y Sarah que estaban hablando son las últimas en sentarse y por tanto empiezan enfrentándose.

Oriol en su primera partida muy superior (le quedan casi todas las piezas y al contrincante sólo Rey y peón) ahoga al monarca enemigo haciendo tablas e iniciando su siguiente partida.

Sarah y Mar aún por el desarrollo y muy igualadas gastarán todo el tiempo con la primera partida, así pues con la ayuda de Ezequiel las convencemos para que acuerden tablas y así tener la oportunidad de jugar contra otros contrincantes, a partir de ese momento la sinfonía dominante era de victorias consecutivas para nuestros tres representantes con especial atención de Oriol que al ser capaz de realizar correctamente partidas rápidas suma puntos sin cesar. 
Los padres y madres curioseamos las partidas de nuestros hijos respectivos a la vez que Vita (a la cual hay que agradecer su presencia) y como profesora de todos ellos hace lo propio observando las de todos,

Se da el punto final del torneo, no tuve tiempo de fijarme en la última de Oriol pero tanto Mar como Sarah nuevamente dominando en el tablero, finalmente ganador absoluto Oriol el cual recibió dos medallas por parte del alcalde de Teià, una como ganador y otra por su participación, el resto de clasificaciones no se dijeron pero por Ezequiel (que llevaba el contaje de puntos) sabemos que tanto Mar como Sarah quedaron en la parte alta de la clasificación,

En resumen una tarde de ajedrez muy bonita (pena que el tiempo no acabara acompañando) donde creo todos pasamos un buen rato,

Un saludo,

Isaac

Escola escacs - calendari -

Una curiositat: blanques juguen i guanyen en ...?